Fa catorze anys que soc voluntària de Càritas i uns quants que participo en els òrgans de direcció. Conec bé l’enorme tasca que fan aquesta i altres entitats en favor dels més vulnerables. Però també estic convençuda que la vida de les persones la canvien les lleis, atorgar drets a qui no en té. El 25 de gener del 2022, set grups parlamentaris entraren al registre del Parlament de Catalunya la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme. Tres anys després, aquesta llei encara s’ha d’aprovar. Tots veiem l’increment, als carrers de les ciutats, de persones que viuen al ras, però no sembla que atendre-les sigui una prioritat. La felicitació de Nadal d’aquest any de Càritas diu: “Fes que una llar digna no sigui una carta als Reis”. Jo aquesta carta la faig als parlamentaris. Si us plau, aproveu la llei. Per ells i per nosaltres. Martin Luther King va avisar: “El sensellarisme no tan sols corroeix les persones sense llar que el pateixen directament, sinó que també corroeix moralment tota la societat que el tolera”.
Núria Carreras Jordi
Banyoles