LLEGIR EN CASTELLÀ
Hannibal i Luisa deixen l'illa d'Eivissa “cansats”, “fastiguejats” i amb ganes d'emprendre una vida digna. Després de set anys a l'últim habitatge, una pujada a la renda de 1.000 euros els expulsa d'un territori que ha estat fins avui la base familiar i el lloc on han desenvolupat part de la seva joventut. Mallorca serà la pròxima parada. Tot i que són conscients dels camins que està prenent també respecte als preus de l'habitatge l'illa veïna, asseguren que “ni de lluny la situació és igual que a Eivissa”.
La manca d'habitatge assequible ha fet que ja no puguin aguantar més, com ho han fet els darrers set anys. És el temps que han tingut llogat un habitatge de tres habitacions al centre de la capital de la pitïusa del nord. Una casa per la qual paguen 1.300 euros al mes, amb humitats contínues, sense calefacció ni aire condicionat, i per això han d'aguantar fred a l'hivern i calor a l'estiu amb dos adolescents de 13 i 17 anys.
La solució, fins ara, ha estat pagar al voltant de 300 euros de llum a l'hivern ―“Una vegada vàrem pagar 400 euros”, afirmen― i dormir en els mesos més calorosos amb les finestres tancades, la qual cosa no evita les nits en blanc pel soroll de turistes al carrer, o dels quals lloguen il·legalment els apartaments limítrofs que no paren de pujar i baixar en tota la nit, els borratxos, els crits... “Fins aquí hem arribat”, asseguren a elDiario.es.
Fa 26 anys que Hannibal viu a Eivissa. “Vaig acabar un contracte a Londres i de camí al meu país, Nova Zelanda, vaig passar per aquí i, des de llavors, excepte alguna petita temporada que me'n vaig anar a treballar fora i dos anys que he estat també vivint a Formentera, he viscut sempre a l'illa”, explica. L'home ha decidit amb la seva parella que ja no aguanten més la pressió que pateixen pels preus de l'habitatge. “És impossible, encara que tots dos treballem, pagar un lloguer de 2.300 euros. A això cal sumar-hi les despeses de la llum, l'aigua i les de la compra... Amb dos adolescents. L'habitatge no val ni tan sols els 1.300 euros que paguem fins ara. És un cinquè pis sense ascensor i fins fa dos anys ens queia aigua del sostre”.
És impossible, encara que tots dos treballem, pagar un lloguer de 2.300 euros. A això cal sumar-hi les despeses de la llum, l'aigua i les de la compra... Amb dos adolescents. L'habitatge no val ni tan sols els 1.300 euros que paguem fins ara. És un cinquè pis sense ascensor i fins fa dos anys ens queia aigua del sostre
“Afortunadament, a causa de la nostra pressió, el propietari va aconseguir que la comunitat arreglés els desperfectes i també ens ha posat la cuina nova, però les humitats continuen en dues habitacions i el bany. No parem de netejar, però el problema persisteix, no és només netejar i pintar. Hem de pujar amb el gas i les compres per l'escala. L'edifici fins fa un parell d'anys estava en una situació de semi ruïna. Hem decidit que ens n'anem”, compte Hannibal. “Si pagues 1.300 euros, et pots permetre arreglar coses encara que no siguin la teva responsabilitat, però per 2.300 euros això és impensable”, concreta.
La qüestió, a més d'econòmica, és de dignitat, comenta l'home. “No podem viure més així, pagant tants diners i sense un habitatge digne. Això és el que està passant a Eivissa”, concreta. La parella va signar un document fa dos anys, data en la qual es complia el seu contracte per a quedar-se a la casa dos anys més, fins a juliol de 2025, i no pensen barallar més. “Ja no volem estar en una Eivissa així. Vàrem signar que ens n'anàvem i així ho farem”.
Malgrat aquesta circumstància, ni Hannibal ni Laura volen “parlar mal” del propietari de l'habitatge. “Entenem que són preus que la gent paga i ell té l'habitatge com un negoci. No ha estat tan dolent, per a les coses que sentim per aquí. Tinc una companya de treball que ha viscut en una barraca, pràcticament. Ella també se'n va”, concreta l'home. “L'extensió del contracte ens venia bé perquè ens teníem temps per a trobar una altra cosa. Però no hi ha res a Eivissa. Són habitatges a preu d'or sense les mínimes condicions”, compta.
Malgrat que el propietari vol pujar 1.000 euros el lloguer a Hannibal i Laura, cap dels dos vol 'parlar mal' d'ell. 'Entenem que són preus que la gent paga i ell té l'habitatge com un negoci', afirma l'home
“Els propietaris només veuen el preu del mercat, no pensen en les famílies… Però tampoc se'ls pot culpar perquè és el mercat. La qüestió de fons és que no hi ha un topall de preus i, a més, deixen comprar a estrangers, com els holandesos, per exemple, que venen amb un munt de diners. Això és impossible de parar. És normal, només veuen negoci”, reflexiona en veu alta. “Els residents haurien de ser el primer. Cal posar un límit als preus”, reclama. Fa uns mesos una agent immobiliària es va personar per a veure l'habitatge on viu Hannibal amb l'objectiu d'oferir-la als seus clients quan la parella s'en vagi de la casa. “Ens va dir que l'apartament era meravellós. Deixaria viure ella en aquesta cova al seu fill?”, explica.
Fa uns mesos, una agent immobiliària es va personar per a veure l'habitatge on viu Hannibal amb l'objectiu d'oferir-la als seus clients quan la parella se'n vagi de la casa. 'Ens va dir que l'apartament era meravellós. Deixaria viure ella en aquesta cova al seu fill?', es pregunta l'home. La casa té humitats i desperfectes
L'home assegura que en l'edifici on es troba la seva casa s'estan reformant diversos apartaments. “Després dels arranjaments de la comunitat, els propietaris han vist que a la ruïna que tenien abans se li pot treure diners”. Els inquilins d'uns dels pisos que abans els produïen molèsties contínues, per les quals han anomenat “moltes vegades a la policia”, han marxat i el propietari de l'habitatge ha optat per llogar-lo per habitacions. “És un apartament de tres dormitoris, com el nostre. Però han fet altres tres més per a poder llogar-los individualment. Ara hi ha sis habitacions. No sé quines són les intencions amb el nostre apartament, però si tot continua així, l'edifici acabarà amb aquestes capsetes amb codi per a les claus i tot llogat als turistes”, assegura, conscient que és una activitat totalment il·legal.
Ingressos baixos i separació de famílies
Hannibal és un prominent tatuador i atresora a les seves mans l'art de la tradició maori, les seves arrels. Treballa com a autònom, però, segons relata a elDiario.es, també el negoci s'està ressentint. “El tema del treball aquí, en el meu àmbit, va pitjor perquè la gent no té aquests diners extres, majorment pel preu de sobreviure a Eivissa. I els tatuatges, encara que estiguin de moda fa anys, són un extra del qual es pot prescindir. Treball fonamentalment amb clientela resident. Encara que a l'estiu hi ha més negoci, no compensa per a viure-hi tot l'hivern, i menys amb aquests preus”, assegura. “A més, cada vegada hi ha més estudis de tatuatge i alguns trenquen el mercat amb les seves ofertes”, diu.
Luisa és italiana i treballa com a professora de la seva llengua d'origen i d'anglès. Les condicions per a ella també són difícils. “Ja saps el que passa a l'illa. La majoria de les persones treballem amb contractes en els quals apareixen unes hores i tota la resta ho cobres en negre. És el que s'ha fet sempre aquí”, puntualitza. La situació per a ella és clara: una casa caríssima, despeses de subministraments i productes bàsics molt elevats i contracte precari. “Vull una vida digna per al meu fill. Ens n'anem”, insisteix.
“La idea és marxar a Palma, on veiem habitatges al mateix preu que paguem, però en bones condicions, sense necessitat de fer reformes o llevar humitats. Una casa digna per al preu que pagues. No demanem més”, diu. “Estem cansats de pagar i no tenir, ni tan sols, les condicions bàsiques. A més, a Mallorca les possibilitats laborals són molt similars a les d'Eivissa”, afirmen, encara que esperen que les condicions de treball siguin millors i hi hagi més flux de clients.
“Encara no tenim res, ni casa ni treball, però el treball segur que sortirà. És una illa més gran i, a més, si haig d'anar a treballar fora tinc més connexions directes a multitud de destins que m'ho posen més fàcil”, explica Hannibal. “Esperem també tenir un millor contracte per a Laura i un bon ambient per al seu fill”, reclama. “A Eivissa no hi ha res per als nens tipus cultural o teatre i creiem que a Palma tindran més possibilitats”, afirma.
No obstant això, a Hannibal se li farà més difícil el trasllat a Palma, ja que la seva filla, que compleix 18 anys, es quedarà a Eivissa al costat de la seva àvia materna i una altra germana que ja vivia anteriorment amb ella. “Elles tenen tota la seva vida aquí i tenen la sort de tenir una casa en propietat on poden viure amb la seva àvia”, compta. “No és fàcil. Per això vull provar sort a Palma, perquè estic prop d'elles”, reflexiona. Una altra solució és anar a viure a Itàlia. “Però de moment no és una opció que vulguem manejar”, assegura Hannibal.
Els preus, disparats
El preu mitjà del lloguer en l'arxipèlag balear al març de 2025, segons Idealista, és de 18,5 euros/m², un 10,8% més que en el mateix mes de 2024 i un 5,1% superior al mes anterior. A l'abril de 2021, el preu del metre quadrat de lloguer aconseguia 11,3 euros/m², xifra que no ha deixat de pujar des de llavors, segons la mateixa font. A Mallorca, les últimes dades de març de 2025 situaven els preus a Palma en 17,3 euros/m², el mateix preu que a l'agost de 2024 i un 11% més que al març d'aquest any, segons Idealista, que no ofereix informació sobre les xifres a Eivissa.
Indomio, també portal immobiliari, eleva el preu mitjà del lloguer a Eivissa al març de 2025 en 24,9 euros/m², un augment del 20,43% respecte a març de 2024. Aquesta font determina xifres molt superiors a Palma a les quals ofereix Idealista: 19,03 euros/m² en els habitatges de lloguer. La ciutadania balear va destinar en 2024 un 61% del seu sou brut al lloguer d'habitatge, segons un estudi elaborat amb les dades del portal immobiliari Fotocasa i els sous mitjans de les ofertes de feina d'InfoJobs.
Condicions per al lloguer a Palma
“Hi ha moltes més cases disponibles a Mallorca que a Eivissa, però les condicions per accedir a un habitatge són espantoses”, diu ell. Hannibal es refereix a les fiances, avals, “al ronyó de garantia”, als pagaments il·legals que sol·liciten les immobiliàries per accedir al lloguer d'un habitatge i que, per llei, haurien de pagar els propietaris. “Palma ha pujat molt, però la qualitat és mil vegades millor”, argumenta.
La seva companya de treball a l'estudi de tatuatge, Carol, també se'n va. “Ja estic de mudança, però de mica en mica. He estat suportant durant anys que l'aigua caigués a dolls pel sostre i les parets, no poder encendre una rentadora perquè les plaques solars no donaven prou... Ha arribat un moment que ja no puc aguantar més”. La dona, amb un fill menor, ha trobat un habitatge a Can Pastilla, a Mallorca, que llogarà amb la seva parella i una amiga. “Ha estat difícil també, per tot el que demanen. Sí o sí un aval, a més de nòmines altes, contracte fix, fiances... Molts diners que s'han de deixar anar de cop”, explica.
Li val la pena, encara que hagi de compartir, perquè la casa està davant del mar, té el seu propi jardí, amb tres habitacions, pati, plaça de pàrquing, terrassa i dos banys. El preu? 1.450 euros. “La casa on visc a Eivissa amb el meu fill és, literalment, un armari encastat ple d'humitats. Estic pagant 700 euros i sembla que, a sobre, he de donar gràcies”, exclama. “Conec molta gent que se n'ha anat perquè quan acaben els contractes les pujades són tan altes que no les poden pagar o perquè volen canviar a alguna cosa millor i no hi ha res assequible”, afegeix.
“Fa pena, són molts anys, molts amics, he fet la meva família aquí, però en el fons també estic una mica farta de l'illa”, assegura Carol. És el mateix sentiment d'Hannibal i Laura. Tot i que tant la parella com la dona asseguren que l'ambient a l'illa d'Eivissa ha canviat molt perquè hi ha molta gent. “Ja no és el que era abans. La gent que ve ara, fins i tot el turisme, és molt poc interessant”, conclou Carol.
“Eivissa s'ha acabat per l'avarícia”, sentencia Hannibal. “Serà la nova Dubai, amb els seus esclaus tots vivint 20 a la mateixa casa, servint els rics. Aquest matí han vingut a visitar el pis del costat per llogar. Aquesta casa necessita una reforma integral”, explica. Pel que sembla, segons explica, la veïna va morir i les persones que van comprar l'habitatge volen lucrar-s'hi. “La reformarien en principi per a un pis de luxe, però com que a l'edifici no es pot posar ascensor, han decidit no fer res i llogar-ho així, directament sense reformar. Estan demanant 3.000 o 4.000 euros. Avui em vaig trobar amb el treballador que arregla la casa i m'ha dit: 'Estem fotuts'”.
