Si s’exceptua el territori propi a la vora de la Mediterrània, pocs llocs al món semblen tan propicis per celebrar un homenatge de solidaritat amb València com la Hispanic Society de Nova York.
La música semblava tenir un so especial dijous a la nit quan es van acoblar el piano, la guitarra, la flauta, la veu, el taloneig i les castanyoles amb aquell art antropològic i etnogràfic que el valencià universal Joaquín Sorolla va plasmar en la seva Visió d’ Espanya , els 14 murals de les regions espanyoles que atresora la institució novaiorquesa.
En una nit espanyola el pianista valencià Antonio Galera porta el testimoni de la tragèdia
La cita es va convocar per recaptar donacions en suport als afectats per la tràgica DANA de finals d’octubre i que es canalitzaran a través de l’organització World Central Kitchen, fundada pel xef espanyol José Andrés.
A la sala hi havia un centenar llarg d’assistents físics, asseguts a les cadires, però n’hi havia molts més, tots els integrants dels retaules costumistes que va conjuminar Sorolla, amic del fundador del museu, Archer Huntington, que va ser el que li va encarregar aquesta obra monumental, entre barretines i gerres, natzarens, torejos o pescadors.
La gala va portar per títol La flor de l’art valencià i va tenir el protagonisme principal del pianista d’aquella terra Antonio Galera, present en vuit dels deu números de què va constar el programa, en què es van combinar compositors clàssics valencians ( Vicente Asencio i la seva dona Matilde Salvador o Ruperto Chapí), altres espanyols ( Joaquín Rodrigo, Enric Granados, Isaac Albéniz i Federico Moreno Torroba) o d’estils espanyols ( Georges Bizet i el seu Carmen ).
Aquesta tragèdia va ser molt present en els mitjans novaiorquesos. “A tots ens ha tocat el cor i no volem oblidar el que ha passat”, va comentar Mark H. Rosenberg, president de la Hispanic Society. Tot i això,
el concert va suposar un coneixement de primera mà del que va passar fa poc més d’un mes. Al pianista Galera el va agafar
a València i es va haver d’enfangar en les tasques de rescat i ajuda.
Originari de Picanya, va estudiar a Paiporta, és a dir, dos dels llocs més castigats. Galera era a la ciutat i no hi va passar gran cosa, al contrari del que
va passar al domicili familiar de Pincanya. “Als meus pares els va arribar l’aigua fins aquí”, i va posar la mà per sobre de l’espatlla.
“En aquella zona no va ploure. Va ser la barrancada, el tsunami que va arribar de l’interior”, va il·lustrar. Galera serà el pianista resident de la institució i protagonista dels concerts del 2025 a la Hispanic Society.
Va compartir vetllada amb el guitarrista clàssic australià
Rupert Boyd, la flautista Svjetlana Kabalin (serbocroata), la mezzosoprano Anna Tonna i la ballarina clàssica espanyola Anna de la Paz. Com es va sentir a l’escenari, “som a Nova York, però el nostre cor és a València”.
Al costat de la porta d’accés a la sala Sorolla, una personalitat de l’alta societat rep o acomiada el públic. Allà hi ha la duquessa d’ Alba que Goya va pintar vestida elegant en negre.
